Nota sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900 / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 59-71


En aquesta comunicació volem assenyalar la importància dels testimonis recollits pels erudits (normalment solen ser erudits locals, encara que no sempre) anteriors a l'any 1900, en tant que van deixar constància de diverses inscripcions, algunes d'elles actualment perdudes, tal com veurem en els exemples que mostrarem tot seguit. Són els casos de l'arxiver Carbonell cap el 1600, el pare Josep de l'Ascensió en el 1677, Finestres el 1762, el pare Rius, escolapi de les Escoles Pies de Santa Anna de Mataró, a meitat del segle XIX, i l'historiador Josep Maria Pellicer el 1887, entre altres.

Nota sobre la Terra Sigillata Hispànica trobada en les excavacions de la Plaça de l'Ajuntament de Mataró el 1984 / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 11-14
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

Las Pinturas de la domus de Can Cruzate de Iluro (Mataró, Barcelona). Estudio técnico y decorativo / Carmen Guiral Pelegrín, Arnaud Coutelas, Lara Íñiguez Berrozpe, Vanessa Muñoz Rufo, Carmen Puerta López



En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 54, núm. 1 (2023) , p. 133-158 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les pintures de la domus de Can Cruzate han estat trobades en estat fragmentari, tot i que ha estat possible efectuar la restitució de la decoració a partir de certes peces conservades. Es plantegen dos objectius complementaris, d'una banda, l'estudi dels esquemes compositius i el repertori ornamental i, d'altra banda, l'estudi del morter, suport de la pintura, realitzat mitjançant l'anàlisi petrogràfica. Els esquemes compositius, tant dels sostres com de les parets són molt simples i només la zona superior del triclini presenta un sistema de relació contínua amb una successió de quadrats amb flors centrals. La cronologia proposada és de finals del segle i o inicis del segle ii dC. L'estudi petrogràfic permet comprovar que els materials dels morters són autòctons i se'n constata una acurada selecció, tenint en compte l'ús de les estances.

Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis) / Joaquim García i Roselló, Albert Martín Menéndez, Xabier Cela Espín
Garcia i Roselló, Joaquim


En: Empúries. Barcelona, núm. 52 (2000) , p. 29-54
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, anglès i francès.

El Darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca / Albert Martín Menéndez
Martín i Menéndez, Albert


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 304-329 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l'Arnau i can Mateu, s'han anat produint una bona quantitat d'intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l'any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l'Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d'Ilturo, que s'han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l'Arnau, can Rodon de l'Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d'una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

La Transformación material e ideológica de una ciudad de Hispania : Iluro (Mataró) entre lossiglos I y VII d.C / Víctor Revilla, Xabier Cela
Revilla Calvo, Víctor


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 79 (2006) , p. 89-114 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Troballa de llànties sicilianes "a rosario"a la civitas d'Iluro/Alarona / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 205-209 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Bibliografia.

Descubrimiento de nuevas sepulturas en la necrópolis romana de Iluro (Mataró) / Mariano Ribas
Ribas i Bertran, Marià


En: Ampurias : revista de prehistoria, arqueología y etnología. Barcelona, núm. 31-32 (1969-1970) , p. 291-293 : il. (Noticiario arqueológico) 

El Sector nord-est de la ciutat d'Iluro (Mataró, Maresme) : noves aportacions arqueològiques / Esther Gurri i Costa, Montse Ruiz i Poza
Gurri i Costa, Esther


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. quarta època, núm. 3-4 (juny 1992), p. 72-85 : il.
Bibliografia.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) / Núria Romaní Sala
Romaní i Sala, Núria


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut Català d'Arqueologia Clàsica, 2019
401 p. : il., taules, plàn. ; 30 cm + 1 disc d'ordinador (Forma conventus tarraconensis. Serie studia archaeologica, 2) 
Conté: part 1. Evolució urbanística i tècniques constructives -- part 2. Vestigis arqueològics de la xarxa diària. A la part supertior de la portada: Union académique internationale, Tabula Imperii Romani / Forma Orbis Romani. Text en català, pròleg en italià, resums en català i anglès.
ISBN 9788499654713

El volum planteja un estudi aprofundit sobre les vies urbanes romanes dins l'àrea que engloba des de l'antiga Emporiae fins a Valentia. Recull i contrasta dades en un catàleg descriptiu de cadascuna de les ciutats investigades. La primera part fa referència a l'evolució urbanística i a les tècniques constructives. La segona part, presentada en format CD-ROM, tracta de vestigis arqueològics de la xarxa viària. L'estudi demostra com una aproximació arqueològica acurada als carrers de la ciutat antiga pot enriquir enormement el seu coneixement, ja que, en definitiva, són una part essencial i indissociable de l'urbs: els seus eixos de comunicació interna i un dels grans escenaris de la seva vida pública. (IEC).

Construïm Iluro : nosaltres els iluronencs : taller d'urbanisme i societat / [guió i textos : Ferran Gómez Olivencia, Vanessa Muñoz Rufo]
Gómez Olivencia, Ferran


[Mataró] : Museu de Mataró, [200?]
16 p. : il. col. ; 29 cm + 1 tauler

Aproximació a la Forma Urbis d'Iluro (Mataró) / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 29-44


La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir a Mataró, en unes obres a la Riera, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmenta a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro. Aquesta ciutat molt possiblement es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa.

Análisis evolutivo de Gerunda, Baetulo e Iluro en el siglo III dC / María del Rosario Pérez Centeno
Pérez Centeno, María del Rosario


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 39 (1998) , p. 31-38
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Una de las ideas preconcebidas de la historiografia hispana es la de considerar al siglo III dC como un període de crisis, en el que las ciudades dejan de desempenar las funciones administrativas, económicas, sociales o religiosas para las que habían sido creadas, sin haber contado con un anàlisis detallado de toda la documentación existente, ni tener en cuenta las diferencias regionales o cronológicas en su globalidad. Este trabajo quiere suplir ese vacío documental para el caso de las ciudades de Gerunda, Baetulo e Iluro.

Iluro ciutat romana / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


Mataró : Grup d'Història del Casal, 1994
42 p. : il. ; 21 cm (Sal·lusti, 1) 
Bibliografia.

Iluro ciutat romana / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


3a ed. rev. i ampl.
Mataró : Grup d'Història del Casal, 1996
44 p. : il. ; 21 cm (Sal·lusti, 1) 
Bibliografia.

De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) : entre la tetrarquia i els carolingis / Joan Bonamusa Rora
Bonamusa i Roura, Joan


Mataró : Caixa d'Estalvis Laietana, 2011
971 p. : il., map., plàn. ; 24 cm (Premi Iluro, 74) 
Premi Iluro 2010. Bibliografia.
ISBN 9788493799212

Joan Bonamusa i Roure, historiador doctorat en arqueologia, analitza els orígens de la ciutat d'Iluro, fundada pels romans, fins a la reorganització carolíngia del territori de la Catalunya vella. Com se sap, Iluro és el topònim que va tenir Mataró en l'antiguitat fins que va convertir-se en Alarona.

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) : evolució i tècniques constructives [Fitxer informàtic] / Núria Romaní i Sala ; tesi doctoral dirigida per: Josep Guitart i Duran
Romaní i Sala, Núria


[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Dirigida per: Guitart i Duran, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788449031892

El renovat interès de l'arqueologia clàssica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanístics, com a mera eina de reconstrucció de l'entramat viari, i que s'hagi explorat amb més profunditat la seva naturalesa d'espai construït i en constant transformació, també escenari d'interacció i de representació social. Fent-se ressò d'aquestes noves tendències, la present tesi pretén analitzar la construcció i evolució de la xarxa viària urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundació, entre el s. II aC i l'I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueològiques i notícies antigues recollides, s'ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s'han identificat i definit un total de 84 trams viaris i que ha servit de base per l'anàlisi individualitzat del conjunt de carrers de cadascuna de les set urbs. Amb aquest estudi específic, s'han tractat qüestions més generals, com l'amplada dels carrers, les manifestacions rituals relacionades amb la xarxa viària o certs fenòmens específics detectats usualment al carrer, com la seva invasió per altres construccions. Malgrat tot, són les qüestions tècnico-constructives i la seva transformació diacrònica les tractades més profundament: les tècniques necessàries per a la implantació dels carrers i la seva reparació, els materials de pavimentació o la organització interna de les vies. També s'han estudiat els aspectes constructius dels serveis viaris, tant aquells subterranis (els sistemes de clavegueram i de distribució d'aigua), com els superficials (els elements d'organització i protecció viària).

Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis (s. II aC - VI dC) : evolució i tècniques constructives / Núria Romaní i Sala ; tesi doctoral dirigida per: Josep Guitart i Duran
Romaní i Sala, Núria


Dirigida per: Guitart i Duran, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1.020 p. : il., plàn. ; 30 cm
Bibliografia.

El renovat interès de l'arqueologia clàssica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanístics, com a mera eina de reconstrucció de l'entramat viari, i que s'hagi explorat amb més profunditat la seva naturalesa d'espai construït i en constant transformació, també escenari d'interacció i de representació social. Fent-se ressò d'aquestes noves tendències, la present tesi pretén analitzar la construcció i evolució de la xarxa viària urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundació, entre el s. II aC i l'I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueològiques i notícies antigues recollides, s'ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s'han identificat i definit un total de 84 trams viaris i que ha servit de base per l'anàlisi individualitzat del conjunt de carrers de cadascuna de les set urbs. Amb aquest estudi específic, s'han tractat qüestions més generals, com l'amplada dels carrers, les manifestacions rituals relacionades amb la xarxa viària o certs fenòmens específics detectats usualment al carrer, com la seva invasió per altres construccions. Malgrat tot, són les qüestions tècnico-constructives i la seva transformació diacrònica les tractades més profundament: les tècniques necessàries per a la implantació dels carrers i la seva reparació, els materials de pavimentació o la organització interna de les vies. També s'han estudiat els aspectes constructius dels serveis viaris, tant aquells subterranis (els sistemes de clavegueram i de distribució d'aigua), com els superficials (els elements d'organització i protecció viària).

The origin of the earliest Roman cities in Catalonia : An examination from the perspective of archaeology / Josep Guitart
Guitart i Duran, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 9-30
Notes i referències.

In recent decades, the progress in archaeology applied to knowledge of the Roman cities in the Catalan-speaking lands has begun to furnish a new perspective on the question of the origins of these cities. In this article, which focuses on Catalonia, and in the one planned for the next issue focusing on Valencia, we shall examine this topic, which also provides valuable information on the Romans' earliest presence here. With just a handful of exceptions, the majority of Roman cities documented in Catalonia were newly founded by the Romans. With them, a network of new cities was built that had a profound influence on the process of Romanisation that had gotten underway during the Second Punic War and culminated at the end of the Republican period with the founding of Barcino, the predecessor of today's Barcelona. The archaeological information provided by the cities of Tarraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda and Roman Emporiae, among others, furnishes fragmentary yet highly significant information that enables us to fine-tune the chronologies of their starting dates and the characteristics of their earliest development with regard to the historical context of the time, which unquestionably marked the first steps in their formation as cities. The early years of the 1st century AD were particularly dynamic in terms of this urbanising activity, which was most likely not just inspired but also planned by the Roman authorities. The new cities, with their regular layouts in rigorously orthogonal grids and their fortified premises, brought to Catalonia the urban models that the Romans had developed during their years of expansion around the Italian peninsula. Along with the construction of the roadway network, they would lay the foundations for the structure of the country, which would mark the entire Roman period and largely remain in place in the subsequent centuries and even until today.

L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia / Josep Guitart i Duran
Guitart i Duran, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 147-162
Notes i referències.

En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper numero referit al País Valencia, centrarem l'atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presencia dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya son, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romano-republicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tarraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l'Empuries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentaries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no nomes inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viaria posaren les bases de l'estructura del país, que marcaria ja tota l'apoca romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui.